Nuat

by Eva Bosch i Roura

Escolta’m bé: a mi, normalment, cal llegir-me entre línies, però es veu que això a tu no et convenç i ara vull ser-te sincera. Enlluernaven els minuts darrere els vidres, com el sol encès tot d’una en un dia ennuvolat. Ens respiràvem els silencis a carícies i em vaig arraulir entre els llavis i les dents, segura d’un bàlsam de dies comptats i concrets. Em vaig creure gestos i paraules que ara em dius que eren buits, o que eren massa. O que no ho saps, però això ho dic jo. I no em veus, o no em creus, i t’ho diré una altra vegada. No volia esborrar-te cap camí i tampoc no sóc tan voraç com et penses. T’enyoro amb el coratge desfet, que tot el que era planer se m’ha nuat a l’estómac.

[no existeix l’amor feliç]

Anuncis